sábado, 1 de julio de 2017
Puertas giratorias en los Serveis Socials de Barcelona, Suara..
http://www.vilaweb.cat/noticies/sobre-portes-giratories-a-lajuntament-de-barcelona/
Ricard Fernández Ontiveros és l’actual gerent dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Però també ha estat directiu d’immobiliàries. El seu currículum es pot trobar a la pàgina oficial de l’ajuntament (pdf). Si ens hi fixem, veurem un cas flagrant de portes giratòries. Per als neòfits, un exemple de porta giratòria seria aquest: un director general de Sanitat, per exemple, que al cap de no res dirigeix una farmacèutica catalana. Això s’intenta evitar per por que, un cop a la privada, s’utilitzi informació confidencial obtinguda a la pública. O al revés. Un director d’una farmacèutica, que el fan conseller de Sanitat. Davant la por que, essent conseller, beneficiés la seva empresa, les administracions diuen que s’han d’evitar les portes giratòries.
Però això no passa. Hi són. I Ricard Fernández Ontiveros n’és un exemple màxim. Mireu, si no: aquest home va ser director general de la cooperativa Suara del 2012 al 2015. Suara és una cooperativa de les grans, que pot arribar a facturar 70 milions d’euros l’any i que en aquest moment porta l’atenció domiciliària de milers de barcelonins. És el sector privat dedicat a cuidar nens, avis, etcètera. A Barcelona, una altra empresa que ho fa és la de Florentino Pérez. Doncs, resulta que després de passar per Suara, Fernández Ontiveros va i entra de gerent… de serveis socials! Home. Voleu dir que és ètic que aquest home remeni les cireres justament en el departament on la seva antiga cooperativa hi té els contractes? I si el senyor gerent de serveis socials volgués afavorir, cosa tan humana, els seus antics, i honestos, companys? I si ja ho ha fet? Per això es volen evitar les portes giratòries: per evitar temptacions i mals pensaments.
No ha de ser fàcil trobar-se al lloc de Fernández Ontiveros: o tens temptacions o malpensen de tu. Un exemple: el diari Nació Digital va parlar amb ell per demanar-li si volia recuperar el servei d’atenció domiciliària. Que als grans els cuidi l’ajuntament, i no la privada, tal i com proposava el programa electoral de Barcelona en Comú. L’home va dir que ell creia més en la col·laboració publicoprivada. I nosaltres, malpensats, ens preguntem si tenia al cap de beneficiar l’ajuntament, o la seva antiga empresa.
El regidor de la CUP Josep Garganté és la primera persona que va informar d’aquest simptomàtic cas en un documentat article a l’Accent. No descobreixo res de nou, i jo conec el cas per mitjà d’ell. A més, aquest divendres passat, aprofitant que Fernández Ontiveros era a l’Ajuntament de Barcelona, el regidor Garganté va demanar-li explicacions davant de tots els grups municipals. La resposta d’Ontiveros va ser antològica: ‘Per respecte a la institució, no respondré a la seva interpel·lació ni al seu atac ad hominem‘.
Per respecte a la institució, diu.
Mira, Fernández Ontiveros, per respecte al lector afegirem que no és la primera vegada que et passa. Portes giratòries, tu, ja saps què són. Només cal visitar el teu currículum per veure-ho… i espantar-se. Perquè si ara es tracta de cuidar la gent gran, abans era directament el totxo. Has treballat de secretari general del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2004-2006), de gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona (2003), de vice-president de l’Institut Català del Sòl (2004-2006) i vas arribar a ser president d’Adigsa. És a dir, la totxana vista des del sector públic: noms, adreces, contactes, preus de sòl, properes requalificacions, antics propietaris i excepcions a la llei. Tota la informació disponible. I trobem realment escandalós que, amb aquestes dades, et passessis a la privada… del totxo! Director general de la immobiliària Promociones y servicios immobiliarios GRECO. S.A (2001-2003) i adjunt a la direcció de Negoci de Promociones Habitat, SA (2006-2012), segons apareix al currículum oficial (pdf).
En el bloc la gran corrupción, afirmaven que Fernández Ontiveros es trobava a la privada quan es va crear el 22@, i que la seva immobiliària va participar en un dels negocis més lucratius. Es preguntaven com podia ser que un dels grans negocis del barri se l’emportés un ex-alt càrrec d’Habitatge de la Generalitat i de l’ajuntament. La insinuació no sé si és certa. Ni idea. Però sí que sé que si has treballat en Habitatge de la Generalitat i l’ajuntament, millor que no et passis a una immobiliària privada durant el 22@. I amb els serveis socials, igual. Però si ho fas, si resulta que saltes del sector públic al privat alegrement i sense moure’t del teu ram, aleshores caldria com a mínim donar explicacions i deixar clara la teva netedat. Justament, per respecte a la institució i a les antigues empreses.
Per últim, afegir que Fernández Ontiveros és militant d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), ex-dirigent de les Joventuts Comunistes de Catalunya, ex-director de la revista Treball, Nous Horitzons i , finalment, membre executiu de l’Associació Espanyola de Promotors d’Habitatge i Sòl, segons que informa la Universitat Progressista d’Estiu de Catalanya (pdf, pàgina 22). És a dir, que el currículum de Ricard Fernández Ontiveros és un exemple claríssim d’iniciativa privada.
Concursos publicos
L’última edició del concurs públic per adjudicar el servei de l’atenció domiciliària (SAD) a Barcelona va deixar fora l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), especialitzada a donar resposta a situacions de vulnerabilitat i que oferia aquests serveis d’atenció a la llar en dues de les quatre zones en què es divideix Barcelona. Per contra, va premiar dues grans empreses mercantils.
En concret, les guanyadores del concurs van ser Clece -empresa del grup ACS, propietat de Florentino Pérez, i que va néixer com a especialitzada en serveis de neteja-, i Valoriza -que pertany a la constructora Sacyr-. Les altres dues zones de la ciutat les va mantenir, això sí, l’entitat del tercer sector Suara. És paradoxal, però, que en l’edició del concurs en què el govern municipal va voler aplanar més les coses a les empreses socials i va fer que la valoració del projecte tècnic tingués un pes del 80% enfront del 20% de la part econòmica -en el concurs anterior la proporció era de 60/40- el resultat desafavoreixi una empresa especialitzada a atendre persones vulnerables. Si es miren els resultats àrea per àrea, s’observa que tant Suara com ABD tenen valoracions tècniques més altes que no pas les dues mercantils, però la puntuació que se’ls atorga no arriba a assolir els 80 punts possibles i es queda en un 61 com a màxim. En el cas d’ABD, la valoració monetària resulta clau i porta Clece i Valoriza a guanyar el concurs, una circumstància que no es dóna en el cas de Suara.
En concret, les guanyadores del concurs van ser Clece -empresa del grup ACS, propietat de Florentino Pérez, i que va néixer com a especialitzada en serveis de neteja-, i Valoriza -que pertany a la constructora Sacyr-. Les altres dues zones de la ciutat les va mantenir, això sí, l’entitat del tercer sector Suara. És paradoxal, però, que en l’edició del concurs en què el govern municipal va voler aplanar més les coses a les empreses socials i va fer que la valoració del projecte tècnic tingués un pes del 80% enfront del 20% de la part econòmica -en el concurs anterior la proporció era de 60/40- el resultat desafavoreixi una empresa especialitzada a atendre persones vulnerables. Si es miren els resultats àrea per àrea, s’observa que tant Suara com ABD tenen valoracions tècniques més altes que no pas les dues mercantils, però la puntuació que se’ls atorga no arriba a assolir els 80 punts possibles i es queda en un 61 com a màxim. En el cas d’ABD, la valoració monetària resulta clau i porta Clece i Valoriza a guanyar el concurs, una circumstància que no es dóna en el cas de Suara.
Florentino Perez y Sacyr las vencedoras de los Servicios Sociales de Barcelona
http://www.ara.cat/societat/Florentino-Sacyr-latencio-domiciliaria-Barcelona_0_1561643866.html
Florentino i Sacyr es queden l’atenció domiciliària a Barcelona
Dues constructores desbanquen una empresa social i oferiran el servei en dues de les quatre zones de la ciutat.
Es va voler reforçar el pes de la part tècnica enfront de l’estrictament econòmica perquè la batalla no es lluités només en el terreny monetari, com havia passat en els últims anys, però el resultat no va ser, precisament, l’esperat. L’última edició del concurs públic per adjudicar el servei de l’atenció domiciliària (SAD) a Barcelona va deixar fora l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), especialitzada a donar resposta a situacions de vulnerabilitat i que oferia aquests serveis d’atenció a la llar en dues de les quatre zones en què es divideix Barcelona. Per contra, va premiar dues grans empreses mercantils.
En concret, les guanyadores del concurs van ser Clece -empresa del grup ACS, propietat de Florentino Pérez, i que va néixer com a especialitzada en serveis de neteja-, i Valoriza -que pertany a la constructora Sacyr-. Les altres dues zones de la ciutat les va mantenir, això sí, l’entitat del tercer sector Suara. És paradoxal, però, que en l’edició del concurs en què el govern municipal va voler aplanar més les coses a les empreses socials i va fer que la valoració del projecte tècnic tingués un pes del 80% enfront del 20% de la part econòmica -en el concurs anterior la proporció era de 60/40- el resultat desafavoreixi una empresa especialitzada a atendre persones vulnerables. Si es miren els resultats àrea per àrea, s’observa que tant Suara com ABD tenen valoracions tècniques més altes que no pas les dues mercantils, però la puntuació que se’ls atorga no arriba a assolir els 80 punts possibles i es queda en un 61 com a màxim. En el cas d’ABD, la valoració monetària resulta clau i porta Clece i Valoriza a guanyar el concurs, una circumstància que no es dóna en el cas de Suara. “El que acaba decantant la balança és l’oferta econòmica”, lamenta Àngels Guiteras, gerent d’ABD. Defensa que la seva empresa tenia un “molt bon projecte” per oferir aquests serveis i que, en canvi, va obtenir una puntuació de 45,7 sobre 80. “Els serveis d’atenció a les persones els haurien d’oferir les empreses socials, que són les que disposen de l’expertesa per fer-ho”, lamenta Guiteras, que no culpa, però, l’Ajuntament de Barcelona d’aquest procés, sinó “la manera com es fan els processos de contractació pública en general” i el fet que la valoració econòmica obtingui la nota més alta possible i, en canvi, la social no. El 2006, de fet, ja van perdre un primer cop el concurs enfront d’una empresa mercantil.
Contracte de 113 milions
En el cas del SAD de Barcelona -atén prop de 20.000 persones-, el concurs per als anys 2016 i 2017 es va resoldre l’11 de febrer, després que el pertinent comitè d’experts analitzés els projectes que havien presentat totes les empreses -a l’àrea que comprèn els districtes de l’Eixample i Gràcia hi va haver fins a set aspirants i és on, finalment, es va imposar la filial de Sacyr-. El contracte per aquest servei suposa, per als dos exercicis previstos i per al conjunt de zones, una despesa municipal de fins a 113 milions d’euros. Cal tenir en compte que, més enllà de l’oferta econòmica que formuli cada aspirant, les empreses socials estan exemptes d’IVA, però per a les mercantils es preveu un 4%.
Des de l’Ajuntament, el director de planificació i innovació de l’àrea de Drets Socials, Lluís Torrens, diferencia “l’esforç” que està fent el consistori per posar clàusules socials a la contractació del fet que les empreses que s’adjudiquin els serveis tinguin una forma jurídica o una altra. Torrens remarca que el govern que capitaneja Ada Colau va voler donar el màxim pes possible a la part tècnica i que els serveis jurídics del consistori van situar el límit en el 80% perquè hi ha, explica, una instrucció del 2013 que remarca que rebaixar la part econòmica per sota del 20% és “desvirtuar” l’oferta. L’Ajuntament està en procés de revisar totes les clàusules socials per aplanar el terreny a aquestes empreses, però, en el cas concret de l’atenció domiciliària, Torrens argumenta que si el que va acabar decantant la balança per empreses mercantils són els 20 punts de la part econòmica és que la diferència en la puntuació tècnica del projecte no era prou notòria: “Com a administració, a banda de donar el millor servei, també hem d’administrar de la millor manera els diners”. Apunta, també, que en el contracte es va apujar el preu per hora previst i es va fixar la necessitat de complir el conveni col·lectiu.
Durant els anys de crisi i oferint preus a la baixa, empreses com Clece s’han fet fortes gestionant espais com escoles bressol. Les empreses socials lamenten que la guerra de preus les deixa fora de joc.
La teleassistència, a concurs: 34,2 milions
L’Ajuntament ha engegat el procés d’adjudicació del contracte del servei de teleassistència per al període 2017-2019 per un import de 34,2 milions. La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va explicar ahir que s’han introduït millores en el plec de clàusules d’aquest servei, que atén actualment 86.841 persones, en previsió de poder arribar a més usuaris, atendre millor la diversitat de perfils i millorar el control sobre les condicions laborals. És un servei gratuït per a persones grans o amb dependència, que permet fer-los un seguiment a distància i prestar-los atenció immediata en cas d’emergència.
jueves, 29 de junio de 2017
miércoles, 28 de junio de 2017
Otra perdida de tiempo...
Hoy algunos "usuarios" han tenido que dejar algun Cpa's o albergues de los "serveis socials", ayer igual que hoy y mañana, habra en la puerta a las 20.00. mas de 30 "personas", en los tres albergues de entrada "directa" pidiendo una cama y el sistema se la niega, despues de 15 o 20 dias intentandolo sin exito, llega la desesperación, la impotencia y el auto-abandono. No estan en riesgo de exclusión, sino ya excluidos, nadie se importa del porque?, nadie es capaz de decirle a Ada Colau i Barcelona en Comú, que se estan equivocando como los anteriores gobiernos en politica social?, Laia Ortiz, consigue dormir por la noche?, no hay inserción social para los barceloneses ni los españoles empadronados en Barcelona, cada dia hay mas emigrantes en los comedores sociales y direccionados a pisos del sistema, pero para los de aqui, es un gran problema, se esta perdiendo el compromiso de ayudar?...Colau, Bassa, Ortiz, de verdad no hay dinero?, ni pisos?, ni locales cerrados?, ni casas-modulos de obra prefabricadas como las de las obras?, ni voluntarios?, lo que no hay es verguenza......
Suscribirse a:
Entradas (Atom)